Quin país volem construir?



Darrerament hem estat escoltant a partits com CiU o ERC parlar de “país normal”. De “normalitat democràtica”. Nosaltres pensem que no pot haver-hi normalitat democràtica en un país on no hi ha els punts que presentem més a baix. Per tant, no els seguirem l’estela parlant d’això. Però el que decididament no demandarem serà un “país normal”. Primer, perquè un país no pot ser transversal. O afavoreix a la classe treballadora, o afavoreix als empresaris. I si per ells “un país normal” vol dir afavorir als empresaris, llavors el que ells volen no és la independència, sinó la dependència del poble català. Per tant, el que volem nosaltres és un país que sigui socialment, culturalment i econòmicament just. Volem:

- Dret al treball i a una vida digna. Si el treball és gestionat pels interessos privats, la vida es converteix en mercaderia, i la classe treballadora també. Sense que aquesta, doncs, tingui a les seves mans les eines per dotar-se de treball per poder així gestionar-lo ella mateixa, no viurem a un país independent perquè el seu poble no ho serà.

- No a l’OTAN i a la UE Tant l'OTAN com la UE són la legalització de l’expropiació dels recursos dels continents que han sigut històricament colonitzats com l'Àfrica i Sud-Amèrica, i l'expropiació de la sobirania d'aquests continents com també dels seus Estats membres. Es mouen pels interessos dels EEUU, que és la superpotència que té l'hegemonia internacional. La UE, per altra banda, és la justificació europea de viure a costa dels treballadors explotats d'altres continents per augmentar la seva pròpia qualitat de vida. Tots aquests beneficis van a parar a més de 50 grups de lobbies empresarials que controlen la comissió europea junt amb el bloc germano-francés, l'FMI i el BCE. Cap d'aquests els podem votar. L’OTAN, a l’altre costat, té estipulat que pot intervenir militarment a un territori només que existeixi risc pels seus Estats membres. Sense ser independent d’això, no viurem a un país independent perquè el seu poble no ho serà.

- Habitatge, sanitat i educació. Si l’habitatge, la sanitat i l’educació són gestionats pels interessos privats, la classe treballadora esdevindrà explotada justificadament per les seves necessitats vitals. Sense que els treballadors i les treballadores no gestionin els serveis vitals per la seva vida, no viurem en un país independent perquè el seu poble no ho serà.

- Igualtat de gènere, societat feminista. Un país on segueixin havent col•lectius oprimits per raons de gènere, sexualitat o orientació sexual, és a dir, on segueixi existint una societat patriarcal mai podrà ser un país independent perquè el seu poble no ho serà.

- Drets per a totes les persones sense distinció de provinència. Si l’empresari s’aprofita d’explotar a la massa immigrant, no la criminalitzis a ella, sinó a qui l’explota i et deixa a tu sense treball. Sense drets per a tothom i amb les subordinacions als interessos privats que provoquen discriminacions no viurem a un país independent perquè el seu poble no ho serà.

- Llibertats polítiques (no lleis repressives, no presos polítics). Avui dia existeixen moltes lleis que criminalitzen la lluita de la classe treballadora i la impedeixen empresonant i multant a qui alça la veu o a qui es manifesta. A més, posen com a excusa aquestes lluites per poder restringir llibertats. És llavors, quan apareixen els presos polítics; persones que han estat empresonades per lluitar. Però no per lluitar per qualsevol cosa, sinó per la classe treballadora. Així doncs, sense una llei d’amnistia pels presos i una llei de llibertats polítiques, per acabar amb la justícia imposada des de la patronal, no viurem a un país independent perquè el seu poble no ho serà.

Unknown

Phasellus facilisis convallis metus, ut imperdiet augue auctor nec. Duis at velit id augue lobortis porta. Sed varius, enim accumsan aliquam tincidunt, tortor urna vulputate quam, eget finibus urna est in augue.