Amb motiu de la vaga d’universitats en contra del 3+2 i davant la necessitat com a classe treballadora de capgirar la realitat que ens impedeix accedir a una educació, publiquem aquest comunicat per deixar clara la nostra posició.

Des que s’iniciés l’aplicació del Pla Bolonya fins ara, la lluita orientada cap al sector de l’educació ha derivat en dinàmiques que impedeixen la consecució d’un objectiu clar: que tots i totes puguem estudiar. La forma en què això s’ha sostingut és a través de la renúncia a la iniciativa i a la proposta, adoptant una actitud passiva de resposta a l’agressió o de cop a cop.

En altres paraules: cada vegada que els i les poques estudiants d’origen obrer que quedem a les universitats hem rebut una imposició, el moviment estudiantil ha reaccionat partint de zero, com si en algun moment, en la nostra totalitat, ens haguéssim pogut pagar una educació.

En el cas que ens comporta, defensar i seguir només el lema “No al 3+2” posant per motiu que “ens exclouen de la universitat”, sense proposar res més, és acceptar com a bo el sistema educatiu anterior a aquest que se’ns vol imposar. Dir, tan sols, “aturem l’EU2015” és assumir que abans d’aquesta nova estratègia universitària no ha estat existint un sistema que ja ens excloïa de per sí i que pot seguir excloent-nos a un nivell més alt tot mitjançant la implantació de mesures com la pujada constant de taxes, l’aprovació del Pla Bolonya, etcètera.

Aquesta dinàmica d’actuació inclou, de forma implícita, la creença que els problemes en el sector de l’educació cap a la classe treballadora estaran resolts si es para el cop. La qual cosa, però, provocarà que quan s’hagi de tornar a respondre, la resta d’estudiants facin el contrari: preguntar.

D’altra banda, una vegada exposat aquest primer punt, si el nostre objectiu és acumular forces entorn l’assoliment d’una educació per a tothom, la nostra consigna no pot ser “contra el 3+2” o “defensem la universitat pública” donat que no podem obviar que l’educació ja té aquest caràcter, i que, com roman exposat als anteriors paràgrafs, aturar el 3+2 no ens durà cap a una educació accessible per a la totalitat de nosaltres, perquè fins ara tampoc era el cas. Que l’educació sigui pública no significa que sigui popular.

Així doncs, no es tracta d’aturar res o de tornar a un status passat que mai ens ha afavorit, sinó de superar-ho tot. Perquè estar en contra de la injustícia no ens portarà cap a la seva superació així com tampoc defensar el que fins ara era igualment injust.

D’aquesta manera, la proposta de Bramul és clara:

- Fora l’estratègia del cop a cop: s’ha de reprendre la iniciativa en la lluita estudiantil. No esperarem fins el 2017 per a saber el que volem.

- Això només és possible posant per davant uns objectius que, tot fixant-se en la superació del sistema (i per tant de les seves modificacions), portin implícits el rebuig al mateix, a les passades reformes i a les noves que hi puguin haver, per tal que els i les estudiants puguem agrupar-nos entorn a quelcom (i no entorn a res) que superi definitivament la situació actual al complert.

- La possibilitat de què tota la classe treballadora pugui estudiar, l’abolició de les taxes, del Pla Bolonya i de l’EU2015... només és possible si lluitem i ens enfortim per una educació nova.

- Organització dels i les estudiants en assemblees que portin com a objectiu uns punts basats en la construcció d’una nova educació i per tant la superació del capitalisme.

- Expansió de les assemblees més enllà de les universitats, instituts i centres educatius. Si assumim que la classe treballadora en la seva totalitat mai ha pogut pagar-se una educació i que per tant la majoria d’ella la podem trobar fora dels llocs anteriors, les fronteres d’aquests han de ser traspassades per la lluita que porti per objectiu el que aquí s’esmenta.

El model educatiu en concret que proposem es basa en:

- Educació totalment gratuïta i en català. Des de bressol a universitat, incloent màsters a càrrec de l’Estat i gratuïts, fent així que la classe treballadora pugui accedir a l’educació sense distincions.

-Supressió de centres privats i concertats.

- Cap empresa o intervenció de capital privat a les universitats, per tal de mantenir la independència econòmica-social-ideològica d’aquestes.

- Educació feminista, per establir una nova forma de funcionar que superi tota estructura discriminant per motius d'identitat de gènere, expressió de gènere o opció sexual.

- Educació laica i científica que deixi fora de l’educació els dogmes de fe i es dediqui a ensenyar per raonar i reflexionar.

- Absolució per les i els estudiants que han patit repressió.

LA CLASSE TREBALLADORA ANEM A LA VAGA