Hi haurà càmeres als despatxos?

Davant l'increment de la presència policial i de càmeres de seguretat per part de l'Ajuntament de Mataró motivat per, segons ells, combatre millor la delinqüència i la criminalitat, des Bramul Maresme hem decidit crear aquest comunicat mostrant el nostre total rebuig a les polítiques de dretes de l'equip de CiU.

Ens han acostumat a pensar que l'única manera de combatre la delinqüència i la criminalitat és castigant els que infringeixen la llei mitjançant penes de presó o multes. Sembla que la majoria de persones de la nostra societat, sense qüestionar el sistema penitenciari ni les condicions socioeconòmiques de les diferents capes d’aquesta, pensa que el més efectiu contra la delinqüència és tancar al malfactor en una cel•la fins que redimeixi els seus pecats i fins i tot pensaran, molts i moltes, que a la presó només van els dolents, sense distinció de classe social o raça.

Doncs bé, originàriament la presó va sorgir com a mètode de custòdia del detingut fins que arribés el dia del judici, i no és fins al segle XVI quan la presó apareix com a forma de pena i de càstig i es referma la idea de reinserció o reeducació social del detingut. Avui, a l'Estat Espanyol, sis de cada deu presos són immigrants i gran part dels reclusos compleixen condemna per delictes relacionats amb la droga, és a dir, gent que ve d'estrats marginals de la societat. No obstant això, un terç de la població reclusa torna a reincidir un cop han estat posats en llibertat, la qual cosa deixa molt en dubte l'eficàcia de la "reinserció social" i del propi sistema penitenciari. Llavors algú es pot preguntar: I per a què serveixen les presons? Nosaltres pensem que les presons només serveixen per a poc més que destruir -i deshumanitzar- a les persones que entren en ella i no per l'objectiu que li marca la pròpia Constitució Espanyola que és el de la reinserció social del pres o presa.

Tant la delinqüència com la gent que acaba entrant a la presó té una base econòmica concreta, és a dir, que és un engany allò de "a la presó van els dolents" ja que no es compleix sempre. Al que ens referim és que les presons són grans abocadors a on es tanca, majoritàriament, gent provinent de les classes socials més baixes i humils. I tancant a aquesta gent s'aconsegueix, entre altres coses, el manteniment del benestar de les classes privilegiades. És com si no es castigués a qui roba, sinó que només es castiga a qui roba malament, mentre que el que roba "bé", en grans quantitats i amb ajuda dels poderosos, a més de no entrar a presó, gaudirà fins i tot de certs honors i reconeixement social.

Hem dit que la majoria de població reclusa prové de les classes més humils i populars de la nostra societat, per què? Si reflexionem podem arribar a la conclusió que aquells sectors de la societat que han patit -i pateixen-els estralls de la desigualtat econòmica, desigualtat educativa i marginació social, acabaran delinquint, no per vici o plaer com poden creure “els de dalt” sinó com una mera forma de sobreviure. Llavors, a propòsit del perfil social majoritari que accedeix a les presons, qui va a la presó? Des Bramul Maresme considerem que a la presó segueixen anant els mateixos de sempre, és a dir, els pobres .

Hi havia una frase pintada a la paret d'una presó de Madrid del segle XIX que deia: "Aquest lloc on regna la tristesa , no es castiga el delicte, es castiga la pobresa". És més fàcil que vagi a la presó el "camell" del barri que el gran narcotraficant; és més fàcil que vagi a la presó el lladre que roba menjar en un supermercat per poder menjar que el polític o gran empresari que roba al poble. Si ens atenim a les estadístiques, podrem veure que la majoria de delictes són contra el patrimoni i la propietat, per tant si visquéssim en una societat on la desigualtat social i econòmica no existís o es veiés reduïda a màxims històrics podríem contemplar com tots aquests delictes es veurien reduïts a zero. Què podem fer per pal•liar i reduir el delicte? Per molt que l'Estat vulgui combatre la criminalitat mitjançant la força, la policia i les presons, sinó s'acaba amb les condicions econòmiques i socials que provoquen la delinqüència, tot intent serà en va. En canvi si l'Estat utilitza més la seva mà esquerra invertint més en sanitat, educació pública per a tothom i invertint en protecció social, es produirà el contrari, perquè sabem que l'exclusió social i el delicte són dos conceptes que van de la mà sempre. I la prova és que tots aquells Estats que utilitzen més la seva mà esquerra (serveis socials , educació per a tothom, etc.) resulten tenir menys delinqüència i menys presos, mentre que països com l'Estat Espanyol, segueixen responent amb la seva mà dreta (més policia, més càmeres, més presons) i el seu resultat no és menys delinqüència ni menys presos sinó tot el contrari.

Com actua l'Estat espanyol en general i en concret l'Ajuntament de Mataró? Gastant més diners públics en incrementar el nombre de policies i de càmeres de "seguretat". Argumenten que ho fan pel nostre bé i per combatre els alts índexs de criminalitat, però ells saben realment que no és així, saben que amb puny de ferro es pot acabar amb les persones que provoquen delictes, però no podran acabar amb les desigualtats que provoquen aquests delictes. L'ajuntament de Mataró ha considerat primordial per al "benestar" de la seva població augmentar la videovigilància i la creació de campanyes de conscienciació i control policial.

Com a conclusió tan sols ens resta dir que si volem acabar amb els alts índexs de delinqüència i criminalitat haurem atacar d'arrel les condicions que provoquen el delicte, és a dir, acabar amb la desigualtat econòmica i educativa que pateixen els sectors més humils de la nostra societat. I que mentre des del Govern es continuï actuant amb mà dreta no se solucionarà res, sinó que la delinqüència i la criminalitat es veuran mantinguda en el seu mateix nivell i fins i tot augmentarà.

“Las cárceles no son más que el basurero de un proyecto socio-económico determinado al cual arrojan a todas aquellas personas que molestan dentro de la sociedad. Por eso las cárceles están llenas de pobres”. Xosé Tarrio Gonzalez (pres mort a presó l’any 2005).


Unknown

Phasellus facilisis convallis metus, ut imperdiet augue auctor nec. Duis at velit id augue lobortis porta. Sed varius, enim accumsan aliquam tincidunt, tortor urna vulputate quam, eget finibus urna est in augue.