Qui és el culpable?


En moltes ocasions durant les situacions que vivim d'explotació i opressió no fem més que sentir ràbia i ens preguntem: qui és el culpable?

Ens trobem cada dia problemes de diferents temàtiques però un mateix eix comú, una arrel de tots aquests problemes: els interessos d'una classe social que viu d'explotar a la resta de la població sense importar els problemes que en aquesta generi.

Per tant entenem que si els interessos dels què ens exploten son contraris al nostre benestar no podrem tenir una societat on tinguem una vida digna a la vegada que els actuals explotadors ho continuen sent. Això és materialitza en les condicions de treball que s’ens imposen, en la relació de vassallatge cap a l’explotador o en xifres més concretes com que moren més persones a causa del treball que a les guerres1

Així mateix, és culpa, doncs, de certs explotadors? No, no parlem de que hi hagi un grup de persones incompetents i per tant les coses no funcionen, sinó que és la pròpia organització de la societat, donant privilegis als explotadors per explotar i sotmetre a la resta de la població, la culpable dels nostres problemes.

En conseqüència, se’ns pot generar una pregunta: si això és així, com poden mantenir aquest ordre social? Si nosaltres treballem i ells són com sangoneres, ningú ho veu? Evidentment hi ha moltes persones que s'adonen de tals injustícies. Fa segles que s'hi lluita, però els poderosos volen mantenir els seus interessos, però no són idiotes, per això desenvolupen mètodes de reacció a qui vulgui trencar els seus privilegis i per tant establir un ordre més just.

És aquí, aleshores, on apareix la repressió, a l’estat espanyol tenim una gran mostra amb els centenars de preses polítiques, les tortures normalitzades i els constants atonyinaments a les manifestacions.

Si algú vol atacar els privilegis dels poderosos, rebrà una resposta ferma per part d’ells. Doncs no es deixaran prendre el seu poder. Per això, aquests necessiten unes normes (lleis) i una força que les apliqui, tals com l’exèrcit, la policia, etc. Organismes que formen l’Estat, el qual serveix per mantenir els seus privilegis. Per tant, per tal de fer mantenir les seves posicions faran creure que tots aquests mètodes de reacció són instruments neutrals al servei de tots, quan realment són les regles del poderós, les quals ens obliguen a jugar a un joc amb unes normes que ens vénen imposades i que no hem pogut escollir.

Hem de combatre la crisi i així tornar a estar com abans? La crisi han sigut problemes econòmics que es donen cada cert temps per errors del sistema econòmic i perquè els poderosos puguin continuar al poder. No volem tornar a aquella situació on es deia estar en un cert “benestar” quan en realitat la situació pels treballadors era deplorable de la mateixa manera que ho és avui, donant-hi uns mínims drets perquè el poble treballador no destapés la veritable arrel de l'explotació dels treballadors i la seva misèria.

En conclusió extraiem d'analitzar els nostres problemes com a classe social oprimida que: hi ha una altra classe social amb interessos totalment contraposats, la qual surt guanyant necessàriament, doncs el règim de propietat és privat, i que aquesta crea les seves eines per assegurar el seu domini, a més d'establir en una situació contínuament critica un sentiment de naturalitat i esclavitud tot per mantenir la seva posició. En extreure aquesta conclusió entenem que l'arrel del problema és un sistema, és el sistema actual que ens sotmet al servei dels interessos d'una petita classe social sobre la població treballadora.


1 http://www.ilo.org/global/about-the-ilo/newsroom/news/WCMS_302517/lang--en/index.htm

Unknown

Phasellus facilisis convallis metus, ut imperdiet augue auctor nec. Duis at velit id augue lobortis porta. Sed varius, enim accumsan aliquam tincidunt, tortor urna vulputate quam, eget finibus urna est in augue.